Reeducació Visual

Testimoniatges

Vaig acudir a la reeducació visual perquè el meu marit desitjava entrenar-se per viure sense ulleres. Ell havia llegit llibres en què s’explicava el mètode Bates i m’havia dit molt sovint que creia que jo no necessitava ulleres.

Em vaig adonar que un problema familiar, feia 40 anys, era la causa que els meus ulls fossin “dèbils” quan vaig començar a portar ulleres cada dia des del matí fins al vespre. Durant aquest període, la meva visió va variar entre +0,75 i -2,5 diòptries (vista cansada i miopia). L’educadora va practicar amb mi la lectura sense ulleres i vaig poder realment veure-hi sense elles a llarga distància. Quan vaig començar a fer exercicis llegint frases d’un llibre la dimensió de les lletres del qual era cada cop més petita, vaig descobrir que podia llegir-les sense dificultat. Em vaig adonar que havia estat amagant-me darrere les ulleres durant molts anys.

D’aleshores ençà, ja no he tornat a portar ulleres. Em pensava que tindria mal de cap o fatiga ocular quan treballés a la City de Londres, però tot va anar bé. Durant els cinc primers dies que no vaig portar ulleres era una mica reticent a llegir un llibre a la tarda, perquè tenia por d’haver de tornar a portar ulleres, però aleshores vaig començar a llegir en el metro, després de la feina, sense dificultat.

Beate Gross

East Sheen (suburbi de Londres), 2006

He participat en un taller de visió de cap de setmana i he notat, des d’aleshores, millores sorprenents. El món és més acolorit. Condueixo més fàcilment de nit. Els llums dels cotxes ja no m’enlluernen. La meva visió perifèrica s’ha “encès”. Llegeixo amb major facilitat perquè el color negre és més negre. Sóc més feliç, més dinàmic i estic més relaxat; la meva apreciació de l’art millora.

Ja és la segona vegada que rebaixo la graduació dels vidres. La correcció de l’astigmatisme ha passat de -2 a -1, és a dir, una millora del 50%. El taller de visió que he realitzat és una de les millors coses que he fet en tota la meva vida.

Joe Micallif

Melbourne (Austràlia), 1984

Vaig assistir als cursos acompanyant els meus néts Adrián i Pablo. En la meva condició d’oient, només atenent les instruccions i malgrat els meus setanta anys, vaig rebaixar dues diòptries les ulleres que portava inseparablement des de la meva adolescència.

És més, havent perdut l’hàbit d’utilitzar-les, em trobo molt més bé sense elles, fins i tot quan miro la televisió, i només les utilitzo per llegir.

Vicente Granero Martínez

València, 1996

El meu problema amb la vista consistia principalment en opacitats a la còrnia, però aquesta situació es complicava amb hipermetropia i astigmatisme.

Durant uns quants anys, els metges em van aconsellar llegir amb l’ajuda d’una poderosa lent d’augment i, més tard, em van prescriure ulleres. Jo sempre experimentava, però, una sensació d’esforç i de cansament.

Tot va seguir igual fins al 1939, quan vaig sentir a parlar d’un procés de reeducació visual i d’un mestre que, segons deien, l’emprava amb uns resultats excel·lents. El mètode semblava ser totalment inofensiu i, com les ulleres aviat em resultarien insuficients, vaig decidir sotmetre’m a una prova. En un parell de mesos vaig poder llegir sense ulleres i, encara millor, sense esforç ni cansament.

El meu cas no és únic; milers de malalts amb problemes visuals s’han beneficiat seguint les regles senzilles de l’art de la visió que devem a Bates i als seus continuadors.

Aldous Huxley

L’art de veure, 1942