Reeducació Visual

Visió Natural & Metode Bates

“En el millor dels casos, gairebé es pot afirmar que les ulleres no són més que un substitut molt insatisfactori de la visió normal.”

WILLIAM H. BATES – 1920

La reeducació visual és una pràctica natural que permet veure-hi millor a mesura que s’entrenen els ulls. Es tracta d’una tècnica efectiva, a l’abast de tothom, per a qualsevol problema de refracció o de binocularitat: astigmatisme, estrabisme, hipermetropia, miopia i presbícia (vista cansada). A més, té notables efectes benèfics en persones afectades per altres malalties oculars.

Professionals de la visió Punt de vista Tractament
Oftalmòlegs, oculistes Fisiològic Malalties oculars
Cirurgia
Òptics, optometristes, ortoptistes “Artificial” Ulleres i lents de contacte
Teràpia visual específica
EDUCADORS VISUALS
(mètode Bates, ioga ocular)
Natural (global) Utilització responsable dels ulls
Reeducació visual (hàbits i costums)

Oftalmòlegs, oculistes

Punt de vista:
Fisiològic
Tractament:
Malalties oculars
Cirurgia

Òptics, optometristes, ortoptistes

Punt de vista:
“Artificial”
Tractament:
Ulleres i lents de contacte
Teràpia visual específica

EDUCADORS VISUALS (mètode Bates, ioga ocular)

Punt de vista:
Natural (global)
Tractament:
Utilització responsable dels ulls
Reeducació visual (hàbits i costums)

Visió natural i mètode Bates són sinònims. El mètode que rep el nom de l’oftalmòleg americà William H. Bates (1860-1931), consisteix a utilitzar els ulls de manera natural, tal com veuen els ulls en condicions normals. I és que la reeducació visual no és pas un tractament ni una teràpia pròpiament dits, sinó més aviat un procés educatiu que es basa en la correcta utilització dels ulls (i de la ment!) en la vida quotidiana. Es tracta, en definitiva, d’utilitzar la vista de manera relaxada però dinàmica alhora, mostrant un interès més gran pel món que ens envolta, el que es tradueix en una major percepció dels colors, de les formes i de la visió tridimensional. Els exercicis i jocs emprats pels educadors visuals són força senzills i tenen com a objectiu crear hàbits permanents, de manera que qualsevol persona que practiqui el mètode pugui incorporar-los fàcilment a la seva vida diària.

Els tres principis del mètode Bates

Aquests 3 principis han d’actuar junts i de manera simultània.

1

El moviment

(el contrari és la mirada fixa)

L’estat natural dels ulls és el moviment. Un ull normal es mou contínuament i tremola amb moviments involuntaris molt ràpids (60 per segon, aproximadament). Per tenir una visió més clara, ha d’haver-hi més moviment. Si en lloc de proporcionar-li al cervell 3.600 imatges en un minut, només li en proporcionem 800, el nivell de claredat i de definició de la imatge serà menor i tindrà més errors. Com menys moviment, menys claredat. Un ull que no es mou hi veu malament, és un ull “mort”.

}

La relaxació

(el contrari és la tensió, l’esforç)

Per veure-hi bé i fer tots aquests moviments, els ulls han d’estar relaxats. Sense relaxació no hi ha prou moviment. Si una persona té problemes visuals, al principi els moviments crearan més tensió perquè no hi està acostumada, però l’objectiu és alliberar la tensió a través del moviment per assolir la relaxació. A més, és important parar atenció al cos: cal que es mogui espontàniament, evitar la rigidesa, respirar lliurement i relaxar els músculs.

La centralització o mirada analítica

(el contrari és la “difusió”)

En la visió normal, la llum que arriba de l’exterior passa a través dels ulls i es concentra en un punt molt petit de la retina anomenat fòvea. Per veure alguna cosa clarament, hem d’enfocar-la, posar-la en línia amb la fòvea. Per tal de veure la resta, hem de moure els ulls. Per exemple, quan mirem una cara, hem de mirar-la per parts perquè el cervell pugui reconstruir la imatge de la cara sencera. Si intentem veure-ho “tot de cop” (en comptes de només un punt central), d’una banda al cervell li arriben menys imatges i, de l’altra, les que li arriben són menys nítides: atès que no es pot veure tot igual de bé (és impossible), el que succeeix és que tot es veu igual de malament. Aquest mal hàbit s’anomena  “difusió”.

Tens dubtes sobre algunes de les paraules emprades? Consulta el Glossari d’Oftalmologia