Reeducació Visual

Glossari d'Oftalmologia

Termes d'ús general

ACOMODACIÓ

Capacitat de l’ull de variar el poder refractiu del cristal·lí i enfocar els objectes segons la distància a la qual es troben.

AGUDESA VISUAL

Capacitat de l’ull de discriminar dos punts o dos objectes situats molt a la vora l’un de l’altre.

AMBLIOPIA (= ull gandul)

Defecte visual consistent en la disminució de l’agudesa visual, que no és atribuïble a una causa orgànica.

AMETROPIA (= error de refracció)

Trastorn del poder refractiu de l’ull que impedeix que les imatges es formin nítidament a la retina.

ASTENOPIA (= fatiga visual)

Fatiga visual que pot anar acompanyada de coïssor als ulls, mal de cap, etc.

 

ASTIGMATISME

Defecte visual consistent en la diferència de curvatura entre els diferents meridians de les superfícies de refracció ocular, de tal manera que un raig de llum en lloc d’enforcar-se correctament en un mateix pla de la retina s’estén en una àrea més o menys difusa.

CAMP VISUAL

Espai en què poden ser vistos simultàniament diversos objectes amb la mirada fixa en un punt determinat i en què els límits estan determinats per la situació de l’ull dins l’òrbita.

CONVERGÈNCIA

Moviment simultani i simètric d’ambdós ulls.

DIÒPTRIA

Unitat de potència d’una lent.

EMMETROPIA

Condició normal de l’ull que refracta degudament els raigs lluminosos.

ESTRABISME (= heterotropia)

Defecte visual en què els eixos visuals no són paral·lels en la posició primària de la mirada o en què un ull no pot seguir l’altre en els seus moviments.

HIPERMETROPIA

Trastorn de la refracció ocular en què els raigs lluminosos paral·lels convergeixen més enllà de la retina, que impedeix de veure amb claredat els objectes situats prop de l’ull.

MIOPIA

Trastorn de la refracció ocular en què els raigs lluminosos paral·lels convergeixen en un punt situat davant la retina, que impedeix de veure amb claredat els objectes situats lluny de l’ull.

OFTALMOSCOPI

Instrument emprat per a explorar l’interior de l’ull.

OPTOMETRIA

Especialitat de l’oftalmologia que s’ocupa del mesurament de l’agudesa visual i d’equipar l’ull amb les lents adients per a corregir-ne els defectes òptics.

OPTOTIP

Conjunt de lletres o signes de diverses mides emprats per a mesurar l’agudesa visual.

ORTÒPTICA

Tècnica d’exercicis oculars emprada per a corregir els eixos visuals dels ulls que no estan coordinats adequadament per a la visió binocular.

PRESBÍCIA (= vista cansada, presbiopia)

Trastorn visual consistent en la dificultat de veure nítidament, sense fatiga, els objectes pròxims, que és produït per la pèrdua d’elasticitat del cristal·lí.

REFRACCIÓ OCULAR

Refracció de la llum produïda per diversos medis de l’ull, de la qual resulta la concentració de les imatges sobre la retina.

RETINOSCOPI

Instrument emprat per a realitzar una retinoscòpia (tècnica objectiva per a investigar, diagnosticar i valorar els errors de refracció ocular).

ULL DOMINANT

Tendència a recolzar-se en un ull més que en l’altre.

VISIÓ BINOCULAR

Visió que prové de la coordinació d’ambdós ulls en la seva utilització simultània.

VISIÓ CENTRAL (= visió directa)

Visió produïda per estímuls lluminosos que arriben a la màcula lútia (zona central i de major sensibilitat de la retina)

VISIÓ PERIFÈRICA (= visió indirecta)

Visió produïda per estímuls lluminosos que arriben a zones de la retina distants de la màcula lútia.